"Entre les mosques i els jardins abandonats" (Margarida Casacuberta) o de sobte, una llum.

El fil: les mosques, Girona, Dalí, Sant Narcís, descomposició, mort, decadència. El mal. També l'Espanya negra i les mosques. Russinyol, Solana i Regoyos. Del decadentisme al regeneracionisme. 1898, crisi d'identitat i modernització. L'article de la Mita. La ciutat de les mosques.

El reportatge. Aquest reportatge ja comença a ser una obsessió, un dels requisits en la feina del periodista o això diuen. Seguint la recomanació d'en Lluís Pastor, estaria bé exposar el making off en aquest blog. Tasca arriscada per innovadora, però suggerent, per això cal posar-s'hi.

Anirem posant les notes en aquest racó de la xarxa. Notes que, com a mínim, m'interessen a mi i serviran de crosses.

Tot això va començar com una petita broma sobre un possible tema per fer un reportatge. Doncs, de broma a realitat.

Tot esquivant la neu quan cau, tot refilant...

Per la llegenda de Sant Narcís i les mosques, la base o el punt de partença serà el llibre de Ramon Alberch, El miracle de les mosques i altres llegendes i un text d'en Pep Valsalobre, El senyor de les mosques. Aspectes de l'evolució de la llegenda de les mosques de sant Narcís fins al segle XVII i relació amb el "patriotisme sacre" a la Catalunya moderna.

Per les mosques, com a símbol de corrupció, degeneració i opacitat, agafarem el fil.

La forma i el contingut seran u, indestriables, però sempre podem posar-hi una mica de música i fotografies en la versió digital. O no.

La llum pel reportatge ha estat un article sobre negror, sobre l'obscuritat d'un dels períodes més tristos de la història d'Espanya, el decadentisme i el regeneracionisme, des de la literatura, entre les mosques i els jardins abandonats.

El mal, el costat fosc, també hi seran presents. La dualitat de l'ésser humà no pot faltar-hi, encara que soni a obvietat, a repetició, perquè tot lligui bé, hi ha de ser. Així tenim literatura i vida. Natura i cultura.

Girona. La ciutat de les mosques.

Un reportatge de Girona i les mosques.

Ciutat i mascota.

Putrefacció. Descomposició. Les pústules d'un sant.

L'atac de les tropes franceses de Felip l'Ardit, a finals del segle XIII, va acabar amb la defensa de Girona per part d'aquests insectes, símbol de mort, corrupció i degeneració, que van sorgir del cos de sant Narcís. De manera que, aquesta mena de belcebú gironí va salvar la ciutat.

És molt curiosa l'atracció que desperten, aquests petits éssers, per aquestes terres. Dalí ja es va interessar per la putrefacció de la carn, de les formes, per la descomposició, artística i moral. Així, les mosques eren el seu instrument per vehicular la seva angoixant visió del món (o el deliri grandiloqüent d'un molt tocat per la tramuntana).

De la putrefacció física i moral, que representen les mosques, també en tenim una mostra a la pel·lícula de Boadella sobre els últims dies de la vida de Franco. O en el magnífic llibre de William Golding, El senyor de les mosques. Aquest senyor, no és altre que Belcebú i en el cas del nostre reportatge aquest paper és pel sant patró de Girona. Ja veurem que surt, ja estem començant a refilar...

Un vídeo. Dos vídeos. Tres vídeos. (homenatge a Glòria Fuertes)

Relacions de parella, todo se pega, ying yang, vienen y van. El destí incert de l'amor en una societat deshumanitzada. L'homenatge a Méliès i un qualsevol de Radiohead.

1.

2.

3.
Com que he vist que hi ha problemes amb l'enllaç del segon vídeo, us deixo la direcció aquí:
http://www.youtube.com/watch?v=N0aa9X3_9Bk&search=Smashing%20Pumpkins%20Tonight,