"Entre les mosques i els jardins abandonats" (Margarida Casacuberta) o de sobte, una llum.

El fil: les mosques, Girona, Dalí, Sant Narcís, descomposició, mort, decadència. El mal. També l'Espanya negra i les mosques. Russinyol, Solana i Regoyos. Del decadentisme al regeneracionisme. 1898, crisi d'identitat i modernització. L'article de la Mita. La ciutat de les mosques.

El reportatge. Aquest reportatge ja comença a ser una obsessió, un dels requisits en la feina del periodista o això diuen. Seguint la recomanació d'en Lluís Pastor, estaria bé exposar el making off en aquest blog. Tasca arriscada per innovadora, però suggerent, per això cal posar-s'hi.

Anirem posant les notes en aquest racó de la xarxa. Notes que, com a mínim, m'interessen a mi i serviran de crosses.

Tot això va començar com una petita broma sobre un possible tema per fer un reportatge. Doncs, de broma a realitat.

Tot esquivant la neu quan cau, tot refilant...

Per la llegenda de Sant Narcís i les mosques, la base o el punt de partença serà el llibre de Ramon Alberch, El miracle de les mosques i altres llegendes i un text d'en Pep Valsalobre, El senyor de les mosques. Aspectes de l'evolució de la llegenda de les mosques de sant Narcís fins al segle XVII i relació amb el "patriotisme sacre" a la Catalunya moderna.

Per les mosques, com a símbol de corrupció, degeneració i opacitat, agafarem el fil.

La forma i el contingut seran u, indestriables, però sempre podem posar-hi una mica de música i fotografies en la versió digital. O no.

La llum pel reportatge ha estat un article sobre negror, sobre l'obscuritat d'un dels períodes més tristos de la història d'Espanya, el decadentisme i el regeneracionisme, des de la literatura, entre les mosques i els jardins abandonats.

El mal, el costat fosc, també hi seran presents. La dualitat de l'ésser humà no pot faltar-hi, encara que soni a obvietat, a repetició, perquè tot lligui bé, hi ha de ser. Així tenim literatura i vida. Natura i cultura.