6.6.06

INTRODUCCIÓ

Barrejar història i ficció. Història i literatura.

Avui dia sembla que la gent té ganes de saber coses, però a la vegada entretenir-se, passar-s'ho bé i que el coneixement no hagi de ser un suplici o un esforç. Per això, diuen, les novel·les històriques tenen tant d'èxit.

El reportatge també podria anar una mica en aquesta línia. Ja que, una de les petites feines que faig són les visites guiades i en una ens aturem davant del quadre de Sant Narcís i les mosques, podríem aprofitar-ho perquè el fil del reportatge fos el fil d'una hipotètica explicació en una visita guiada. Per tant, poden aparèixer petits diàlegs o comentaris mentre refilem.

Una possible introducció o primera plana del reportatge podria ser aquesta:

"L’església és ben fosca. Només alguns febles raigs de llum intenten obrir-se pas enmig de les ombres. El soroll dels turistes, jubilats i estudiants ha quedat enrere. Amb un petit grup hem passat per la vora de l’altar, rodejat de sarcòfags pagans i paleocristians fins arribar davant d’un quadre estrany.

– Ei tio!!, todo esto son tumbas?! Hay gente muerta aquí debajo?!

– Sí, son tumbas, pero no pasa nada, hace tanto tiempo que están ahí que es como si nunca hubieran vivido. Así que no pasa nada. Podemos pisarlas y no pasa nada. Na-da.

– QUÉ FLIPE TIO!!

– Bueno ya está bien, no hemos venido a ver tumbas. Os tengo que explicar, delante de este cuadro, la leyenda del santo patrón de Girona.

– Algú coneix la llegenda de Sant Narcís i les mosques? No? Ningú?, Bé, doncs ja us l’explico jo.

Tot va començar el 1285 quan el rei, li direm francès per estalviar-nos complicacions, Felip l’Ardit, va decidir envair Catalunya amb un gran exèrcit, per la disputa pel regne de Sicília, amb el rei Pere II el Gran. Aquest, en un principi, havia ofès als nobles degut a un tema de recaptació d’impostos (el bovatge). No obstant, les atrocitats comeses pels invasors aixecaren a les ciutats i al camp en contra d'ells. Per això, aquí a Girona la gent es va revoltar contra l’ocupació de l’exèrcit francès, que diuen podia haver-se obert pas pel riu Onyar per entrar a Girona..."

Tot seguit podria haver-hi una descripció de la Girona sòrdida i tèrbola amb la que es van trobar els francesos. A més, en aquesta mateixa croada contra el rei Pere, Felip III va patir una derrota naval davant les costes de Palafrugell, a les illes Formigues. Formigues, mosques...Dalí. Ja ho tenim.

Roger de Llúria (o Lloria o el que sigui), que anava al capdavant de la flota que va derrotar la de Felip III, va ser un autèntic sàdic.

Crits, sang, membres amputats, mosques..., haurem de contenir-nos perquè tot plegat no resulti massa gore.